Benvinguts al blog d'Artesania Sela! Aquí podeu trobar un recull de la meva feina i la meva passió. Totes les peces estan creades a mà, desde joies de Plata de Llei d'elaborades filigranes i pedres semiprecioses encastades, a esmalts brillants de traç delicat fins als més petits detalls en el modelatge de la massilla polimèrica.
No em puc imaginar en un altre medi que em faci tan feliç com és el de crear amb les mans ja que no només és el que faig sino el que sóc. Amb cada nova peça em sento eufòrica, lliure i alegre. El viatge de la creació pot ser a la vegada hipnòtic e igualment sorprenent per a mi i les meves mans quan es posen a modelar o dissenyar..
Si amb la meva feina aconsegueixo un somriure o riure o inclús la insinuació d'un somriure sento que he fet bé la feina.

martes, 15 de enero de 2013

Rosa la porqueta

La nostra història comença en un poblet al peu d'un turó entre roures i alzines. Una vila plena de vida i de color.
En un carrer de les afores hi vivia la Rosa, una porqueta molt bonica i molt presumida que es passava el dia canviantse de vestits.

Rarament sortia si no era per comprar nous perfums i roba, o per anar a alguna festa d’algú important. 
No li agradava trovar-se amb la resta de vilatans, segons ella eren vulgars i no tenien estil.

Va ser en una d’aquestes festes on va començar tot, a la Rosa l’havien convidat a la inauguració del museu del poble, on estarien les màximes autoritats , així que tenia que posar-se el seu millor vestit.
En acabar d’arreglar-se i maquillar-se es va mirar al mirall i al creure que no podia estar més guapa es va posar en camí cap a la inauguració.

Durant el trajecte va trobar alguns treballadors que tornaven a casa, en Joan, un gos que feia anys que era el mecànic del poble va saludar a la Rosa, però ella va fer veure que no el veia.
Era massa orgullosa i estirada perque algú la veiés saludant a algú tant brut de greix i tant poc estilós.

Quan faltaven un parell de carrers per arribar al seu destí començà a ploure, i la Rosa, nerviosa i enfadada perque no es volia mullar el vestit ni el maquillatge es va posar a correr en direcció a la festa.
Degut a la pluja, el terra estaba fangonós i relliscava, però la Rosa només pensaba en que no se li espatllés el modelet, quan de sobte, a tot just un carrer del museu es va torçar el turmell i va caure al bell mig d’un bassal ple de fang.
 La pobre porqueta estaba deseperada, el vestit era brut de dalt a baix, la cara plena de terra mullada, i li feia tant de mal el peu que no es podía aixecar d’aquell toll de fang fred i humit.

Plorava de dolor i de tristesa per la seva mala sort quan va veure que algú s’acostava, era la familia Mussol, coneguts a tot el poble i per tant també de la Rosa, així que es va posar a cridar demanant-los ajuda.
La familia Mussol va fer el mateix que havia fet ella amb en Joan el mecànic, eren massa estirats per parlar amb algú tant brut de  per molt que els hi demanés ajuda.

La pobre Rosa seguía allà, amb dolor al peu i al cor al veure que tothom que passava i a qui demanava ajuda l’ignoraven. Quan de sobte va sentir una veu al costat que li deia:

-Senyoreta, necesita ajuda? He sentit els seus plors.-

La Rosa es va girar i va veure un porc am bulleres fosques i un bastó, la roba que portava era vella, estaba gastada i no gaire ben planxada.
Però va recordar com l’havien despreciat la gent que tant havia admirat, que importava la roba o l’estil si eren tan mala gent que no ajudaven algú amb dificultats?

-Si gràcies, m’he torçat el peu i no em puc aixecar jo sola- Va dir la Rosa.

El porc d’ulleres fosques li va allargar la mà sense importar-li si estaba bruta o no, la Rosa li va agafar i es va incorporar amb dificultats.
-Vol que l’acompanyi al metge o a casa seva?
La porqueta al veure que li costava arrepenjar el peu va acceptar.
  
 
 Ara molts anys després els dos porquets segueixen junts, la Rosa es va enamorar d’aquell porc d’ulleres fosques i bastó que va resultar que era cec.
A ell no li importaven la roba, la posición social o els diners, per al porquet el més important era ser una bona persona.


I així la Rosa va passar a ser una de les habitants més estimades del poble junt al seu company, que li va fer entendre el que realment és valuós.

 Nina i conte ralitzat per Artesania Sela

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada