Rosa la porqueta
La nostra història comença en un poblet al peu d'un turó entre roures i alzines. Una vila plena de vida i de color.
En un carrer de les afores hi vivia la Rosa, una porqueta molt bonica i molt presumida que es passava el dia canviantse de vestits.
Rarament
sortia si no era per comprar nous perfums i roba, o per anar a alguna festa
d’algú important.
No li agradava trovar-se amb la resta de vilatans, segons
ella eren vulgars i no tenien estil.
Va ser en
una d’aquestes festes on va començar tot, a la Rosa l’havien convidat a la
inauguració del museu del poble, on estarien les màximes autoritats ,
així que tenia que posar-se el seu millor vestit.
En acabar
d’arreglar-se i maquillar-se es va mirar al mirall i al creure que no podia
estar més guapa es va posar en camí cap a la inauguració.
Durant el
trajecte va trobar alguns treballadors que tornaven a casa, en Joan, un gos que
feia anys que era el mecànic del poble va saludar a la Rosa, però ella va fer
veure que no el veia.
Era massa
orgullosa i estirada perque algú la veiés saludant a algú tant brut de greix i
tant poc estilós.
Quan
faltaven un parell de carrers per arribar al seu destí començà a ploure, i la
Rosa, nerviosa i enfadada perque no es volia mullar el vestit ni el maquillatge es va posar a correr en direcció a la festa.
Degut a la
pluja, el terra estaba fangonós i relliscava, però la Rosa només pensaba en que
no se li espatllés el modelet, quan de sobte, a tot just un carrer del museu es
va torçar el turmell i va caure al bell mig d’un bassal ple de fang.
La pobre
porqueta estaba deseperada, el vestit era brut de dalt a baix, la cara plena de
terra mullada, i li feia tant de mal el peu que no es podía aixecar d’aquell
toll de fang fred i humit.
Plorava de
dolor i de tristesa per la seva mala sort quan va veure que algú s’acostava,
era la familia Mussol, coneguts a tot el poble i per tant també de la Rosa,
així que es va posar a cridar demanant-los ajuda.
La familia
Mussol va fer el mateix que havia fet ella amb en Joan el mecànic, eren massa
estirats per parlar amb algú tant brut de
per molt que els hi demanés ajuda.
La pobre
Rosa seguía allà, amb dolor al peu i al cor al veure que tothom que passava i a
qui demanava ajuda l’ignoraven. Quan de sobte va sentir una veu al costat que
li deia:
-Senyoreta,
necesita ajuda? He sentit els seus plors.-
La Rosa es
va girar i va veure un porc am bulleres fosques i un bastó, la roba que portava
era vella, estaba gastada i no gaire ben planxada.
Però va
recordar com l’havien despreciat la gent que tant havia admirat, que importava
la roba o l’estil si eren tan mala gent que no ajudaven algú amb dificultats?
-Si gràcies,
m’he torçat el peu i no em puc aixecar jo sola- Va dir la Rosa.
El porc
d’ulleres fosques li va allargar la mà sense importar-li si estaba bruta o no,
la Rosa li va agafar i es va incorporar amb dificultats.
-Vol que
l’acompanyi al metge o a casa seva?
La porqueta
al veure que li costava arrepenjar el peu va acceptar.
Ara molts
anys després els dos porquets segueixen junts, la Rosa es va enamorar d’aquell
porc d’ulleres fosques i bastó que va resultar que era cec.
A ell no li
importaven la roba, la posición social o els diners, per al porquet el més
important era ser una bona persona.
I així la Rosa
va passar a ser una de les habitants més estimades del poble junt al seu
company, que li va fer entendre el que realment és valuós.
Nina i conte ralitzat per Artesania Sela
